El tsunami libi

Com ja sabeu, un tsunami va arrasar fa tan sols uns dies, multitud de costes, pobles i vides del Japó. La societat mundial ha quedat commocionada pels gravíssims fets que han mostrat, un cop més, la vulnerabilitat humana davant les forces de la naturalesa. Ara bé, ha fet bé la societat mundial al girar l’esquena als problemes que fins ara, ocupaven l’agenda internacional? Sí, ho dic, com molts deveu pensar ,pel segon pla en que ha quedat arraconat el conflicte libi, que fins fa gairebé res, acaparava quasi cada dia, la majoria de l’espai dels telenotícies de les diferents cadenes de televisió, les primeres pàgines dels diaris, o les principals tertúlies radiofòniques i de les xarxes socials.

A Líbia, mentre tothom era conscient dels fets bèl·lics que inculpaven a Muamar Al Gadaffi amb multitud de crims contra la humanitat, els diferents governs internacionals, es dedicaven, degut a la seva obligació i “compromís” amb la pau mundial, a lluitar perquè aquests drets humans i les massacres que estava cometent Gadaffi en contra la voluntat del seu poble, no es seguissin produint. 

Obama, premi novel de la pau, amenaçava el dictador libi insinuant una possible intervenció militar a la zona, i fins i tot, havia fet, ja, els primers passos en aquest sentit, apropant un vaixell militar a les costes del sud del Mediterrani. També la Unió Europea en el seu conjunt, havia condemnat els actes del dictador, després d’haver establert amb ell durant anys, multitud de relacions diplomàtiques per poder beneficiar-se, així, d’una política contra la immigració il·legal que la dictadura líbia estava duent a terme, a més, és clar, de beneficiar-se de l’explotació petrolífera dels pous libis.

Un tarda, però, ens van començar  a arribar informacions d’una tragèdia al Japó. El país nipó havia sofert una greu catàstrofe natural. Les imatges que ens en arribaven, impactantissimes, van fer, aleshores, que la catàstrofe japonesa, es convertís en l’atractiu periodístic per excel·lència, en depriment de les revoltes al món àrab que s’havien anat succeint les ultimes setmanes i mesos i que, en certa manera, ja estaven massa vistes.

M’agradaria, doncs, ressaltar la importància periodística per donar a conèixer les misèries humanes. Qui se’n recorda ja del terrible terratrèmol que va patir Haití fa uns mesos i les conseqüències que està tenint pel que fa a la vida de multitud de persones que van quedar exposades en la misèria? I qui se’n recorda del, també, sisme que es va produir a Xile i que va deixar multitud de morts, com també una gran pobresa al país sud-americà? Qui recorda, també, que tant a Tunísia com Egipte, dos països on van explotar unes enormes revolucions que van fer caure els seus respectius dictadors, es van prometre unes constitucions i uns drets de llibertat que encara no s’han complert?

Amb tot això vull fer una crida al no oblit del problema libi, que ja va bé als governs dels països occidentals per eludir responsabilitats, però que cau com una gerra d’aigua freda, als milers d’opositors a Gadaffi, que, fa tan sols una setmana, semblava que tenien la situació a les seves mans i que ara, veuen com se’ls està deixant d’observar des d’occident, i per aquest motiu, s’està donant, alhora, mans lliures al dictador Gadaffi, per continuar l’assetjament sobre el poble.

És cert, és difícil donar la mateixa importància a dues notícies de gran rellevància en l’espai d’un informatiu diari. Però, no oblidem, que el desastre libi encara està succeint i que, al contrari que al Japó, el tsunami que hi està arrasant, va molt més a poc a poc, però és cobra, també, milers de vides.  Al contrari que el japonès, aquest tsunami es podria aturar a temps abans de cobrar-se més i més vides. Aquest tsunami, és assassí i es diu Muamar Al Gadaffi.