Els del Bages vencen l'Estudiantes en un partit trepidant (69-63)
"Manresa és la ciutat dels miracles". Així va expressar-se Jordi Robirosa, periodista esportiu de TV3, la temporada 2008-2009 de la lliga ACB davant el final d'un partit que l' aleshores Ricoh Manresa va guanyar al totpoderós Regal F.C.Barcelona després de quatre pròrrogues. No és el primer cas que es bateja com a "miracle" un partit o temporada del Bàsquet Manresa, tenint en compte que des de fa anys és l'equip amb el pressupost més baix de la competició i que, no obstant, eludeix el descens de categoria any rere any. La proesa va tornar a produir-se ahir al Nou Congost.
L'Estudiantes cercava el playoff, i el Manresa, la salvació
La jornada intrasetmanal de la lliga estava enfocada clarament a dos sectors: els equips que volien assolir els playoff pel títol i els que volien certificar o somiar amb la permanència. El matx que s'havia de viure a la capital del Bages enfrontava l'Asefa Estudiantes, equip que lluitava pel primer objectiu, i l'Assignia Manresa, que ho feia pel segon. Des dels dos clubs, s'havia insistit en la idea de "partit límit". S'havia, també, fet una crida a l'assistència dels socis manresans, que van reaccionar-hi en massa. Ahir el Nou Congost era el de les grans ocasions.
Un Asselin imparable va marcar la tònica de la primera part
Les coses es van capgirar, però, als deu minuts següents. El conjunt madrileny dirigit per Luís Casimiro, va desplegar el seu joc ofensiu i defensiu més intens, i gràcies a que Asselin continuava imparable (18 de valoració al descans) i la zona dels de Casimiro ofegava l'atac dels catalans, amb poc encert exterior, l'Asefa se'n va anar deu a sobre al finalitzar la primera part de l'enfrontament (30-40).
Entre els passadissos es podien sentir lamentacions. Semblava que s'estava deixant escapar una oportunitat i se li donava al Menorca, pendent del partit per seguir somiant amb la salvació. En aquell segon període havien aparegut els nervis.
Un parcial de 16-5 va donar la volta al marcador al tercer període
Uns nervis, que van convertir-se en nervi a la represa del partit. Els triples de Montañez, Majtorovic i l'incombustible Sergy Gladyr, posaven, amb un parcial de 16 a 5 als de Jaume Ponsarnau dins del partit per capgirar-lo (46-45). Des d'aquest instant, va aparèixer el sisè jugador: el pavelló manresà, que va aconseguir, amb la seva cridòria, fer fallar més d'un tir lliure i desmoralitzar els de la capital espanyola. S'arribava amb un 49-45 abans de començar el quart decisiu.
Aquest últim va ser el més intens. El Manresa seguia anotant, i quan no ho aconseguia, apareixia l'eslovè Uros Slokar per escombrar pilotes i donar segones oportunitats. A l'Estudiantes, només Oliver, també ex manresà, i Germán Gabriel hi posaven de la seva part repartint joc i anotant. Asselin, però, ja havia desaparegut, i Caner-Medley, MVP de les dues últimes jornades, era incapaç de poder encistellar (-5 de valoració final). La incertesa es va mantenir fins a l'últim minut, on una falta antiesportiva de Pancho Jasen i les posteriors personals tàctiques dels del Ramiro de Maeztu, van acabar de donar el coixí suficient per arribar al 69-63 final a l'electrònic.
El crit de l'afició: "Som ACB"
Les abraçades i els salts d'eufòria eren la viva imatge d'un pavelló que tornava a veure com els seus seguirien competint a la segona millor lliga de bàsquet mundial un any més. "Som ACB". Aquest era el crit que no es van cansar de cridar els aficionats de l'Assignia Manresa.Deu victòries han estat suficients, doncs (a falta d'un partit, ja, sense importància), per aconseguir mantenir la categoria en una lliga cada vegada més marcada per les diferències pressupostàries dels 18 clubs que la formen.
La capital del Bages podrà seguir cridant "Força Resa".
