dijous, 17 de març del 2011

El tsunami libi


Com ja sabeu, un tsunami va arrasar fa tan sols uns dies, multitud de costes, pobles i vides del Japó. La societat mundial ha quedat commocionada pels gravíssims fets que han mostrat, un cop més, la vulnerabilitat humana davant les forces de la naturalesa. Ara bé, ha fet bé la societat mundial al girar l’esquena als problemes que fins ara, ocupaven l’agenda internacional? Sí, ho dic, com molts deveu pensar ,pel segon pla en que ha quedat arraconat el conflicte libi, que fins fa gairebé res, acaparava quasi cada dia, la majoria de l’espai dels telenotícies de les diferents cadenes de televisió, les primeres pàgines dels diaris, o les principals tertúlies radiofòniques i de les xarxes socials.


A Líbia, mentre tothom era conscient dels fets bèl·lics que inculpaven a Muamar Al Gadaffi amb multitud de crims contra la humanitat, els diferents governs internacionals, es dedicaven, degut a la seva obligació i “compromís” amb la pau mundial, a lluitar perquè aquests drets humans i les massacres que estava cometent Gadaffi en contra la voluntat del seu poble, no es seguissin produint. 


Obama, premi novel de la pau, amenaçava el dictador libi insinuant una possible intervenció militar a la zona, i fins i tot, havia fet, ja, els primers passos en aquest sentit, apropant un vaixell militar a les costes del sud del Mediterrani. També la Unió Europea en el seu conjunt, havia condemnat els actes del dictador, després d’haver establert amb ell durant anys, multitud de relacions diplomàtiques per poder beneficiar-se, així, d’una política contra la immigració il·legal que la dictadura líbia estava duent a terme, a més, és clar, de beneficiar-se de l’explotació petrolífera dels pous libis.

Un tarda, però, ens van començar  a arribar informacions d’una tragèdia al Japó. El país nipó havia sofert una greu catàstrofe natural. Les imatges que ens en arribaven, impactantissimes, van fer, aleshores, que la catàstrofe japonesa, es convertís en l’atractiu periodístic per excel·lència, en depriment de les revoltes al món àrab que s’havien anat succeint les ultimes setmanes i mesos i que, en certa manera, ja estaven massa vistes.

M’agradaria, doncs, ressaltar la importància periodística per donar a conèixer les misèries humanes. Qui se’n recorda ja del terrible terratrèmol que va patir Haití fa uns mesos i les conseqüències que està tenint pel que fa a la vida de multitud de persones que van quedar exposades en la misèria? I qui se’n recorda del, també, sisme que es va produir a Xile i que va deixar multitud de morts, com també una gran pobresa al país sud-americà? Qui recorda, també, que tant a Tunísia com Egipte, dos països on van explotar unes enormes revolucions que van fer caure els seus respectius dictadors, es van prometre unes constitucions i uns drets de llibertat que encara no s’han complert?


Amb tot això vull fer una crida al no oblit del problema libi, que ja va bé als governs dels països occidentals per eludir responsabilitats, però que cau com una gerra d’aigua freda, als milers d’opositors a Gadaffi, que, fa tan sols una setmana, semblava que tenien la situació a les seves mans i que ara, veuen com se’ls està deixant d’observar des d’occident, i per aquest motiu, s’està donant, alhora, mans lliures al dictador Gadaffi, per continuar l’assetjament sobre el poble.



És cert, és difícil donar la mateixa importància a dues notícies de gran rellevància en l’espai d’un informatiu diari. Però, no oblidem, que el desastre libi encara està succeint i que, al contrari que al Japó, el tsunami que hi està arrasant, va molt més a poc a poc, però és cobra, també, milers de vides.  Al contrari que el japonès, aquest tsunami es podria aturar a temps abans de cobrar-se més i més vides. Aquest tsunami, és assassí i es diu Muamar Al Gadaffi.



dilluns, 14 de març del 2011

Entrevista a Josep Ramoneda

Per Joan Torras i Oriol Solé

“Abans a les redaccions es debatia i s’intercanviaven opinions i ara semblen empreses qualsevol”


Josep Ramoneda va néixer a Cervera el 1949. És periodista, filòsof i escriptor. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb el diari El País i la Cadena SER. Assisteix per primer cop al Congreso de Periodismo Digital en la que serà la seva dotzena edició.

Quan va començar a treballar?

Vaig començar a l’any 67 al Correu Català. Després vaig treballar al tele-exprés, a la revista Porfavor, i per als anys 80 vaig estar un llarg temps a La Vanguardia. Finalment a el País i a la SER.

Quina opinió té sobre el fet que les noves tecnologies prenguin una importància cabdal dins del nou periodisme i quina anàlisi en faria?

Les tecnologies, totes, des de la roda fins al desenvolupament tecnològic més gran, són pròtesis de l’home, són invents perquè l’home pugui anar més enllà. El que crec és que l’home ha de manejar les noves tecnologies i no podem deixar que les tecnologies ens manegin a nosaltres. Aquesta és la qüestió. Aquestes tecnologies són tant potents que el risc de que ens manegin a nosaltres és molt gran.

Així doncs, és un bon recurs, però que, alhora, cal controlar?

Sí, evidentment. No és argument ni excusa perquè el periodista eludeixi les seves responsabilitats. El periodista és una persona independentment de l’instrument que utilitzi, i és ell el que marca el to, no l’instrument. L’instrument pot modificar els hàbits, però la visió responsable i moral l’ha de portar la persona, sempre.

Per un entrevistador amb l'experiència que té vostè, creu que aquestes noves tecnologies poden refredar aquest contacte humà necessari dintre  d’una entrevista?

Depèn de perquè vulguis la entrevista. Si vols respostes i informacions concretes, sí que pots fer-ho per telèfon o mail. Si vols conèixer la personalitat d’una persona, les seves contradiccions, i fer sorgir la seva personalitat, a mi se’m fa molt difícil de pensar fer una entrevista mitjançant aquests medis. Ara, pot ser que d’aquí unes generacions aquest contacte ja no sigui necessari, això ja ho veurem. Potser ja haurà desaparegut aquesta distinció entre real i virtual. Pel que sembla, la gent assistent en aquest congrés encara en fa una distinció pel fet deser-hi, cosa que podría aconseguir seguir des de casa.

Què n’opina d’aquest Congrés de Periodisme Digital? Creu que son bons esdeveniments com aquest?

A mi m’ha impressionat molt la quantitat de gent i el bon clima que hi ha. Tot i ser la primera vegada que hi vinc i només haver-hi estat unes hores, m’ha agradat molt, és un lloc interessant. Està molt bé que un esdeveniment així arribi a la seva dotzena edició i estigui totalment consolidat. Penso tornar-hi.

Creu que en el futur aquestes tecnologies noves es complementaran amb les de tota la vida, o que els instruments tradicionals estan condemnats a desaparèixer?

Es poden complementar. Javier Moreno (director d’El País) ha dit en aquest congrés que els diaris de paper desapareixerien. M’ha sorprès força. Al llarg de la meva experiència, cada cop que ha aparegut un nou mitjà s’ha dit que en destruiria un altre, cosa que mai s’ha donat. Es deia que la televisió mataria la ràdio i el cine i no ha estat així. Crec que amb aquestes noves tecnologies passarà exactament el mateix. Així doncs, seguint la meva experiència, crec que això no passarà.

Segons les expectatives d’avui, els estudiants de periodisme poden arribar  a veure frustrades les seves expectatives professionals de cara al futur. Com valora la “sort” que va tenir vostè en la seva època de cara a poder entrar al món laboral?

La nostra època va ser molt bona en aquest sentit, ja que veníem de zero i hi va haver un gran esclat. Van començar a aparèixer tants mitjans nous que semblava que podies triar. Ara és el contrari. És un moment de replegament i restriccions. Per tant, és una realitat molt més complicada i amb molts més aspirants. Tot i que es digui que ara tothom s’ho pot muntar a la xarxa per la seva banda, jo crec que això és una idea força mitificada, ja que està comprovat que els mitjans de comunicació a la xarxa encara no són rendibles.

Ha dit que va començar al 67. Des d’aquell any fins al 2011 cap on creu que ha anat la transició del periodisme en general?

Ha estat un període en que han canviat més coses que des de l’origen de la humanitat fins als anys 50. L’esperança de vida s’ha doblat en un segle quan en la resta de la història només ho havia fet una vegada. Pel que fa a l’evolució tecnològica, ara té una rèplica que em fa comparar-la amb les dades de l’esperança de vida. Estem en un moment de canvis extraordinaris. Tot i això, el periodisme guardava encara certs aspectes que el feien veure diferent a l’evolució mundial. L’ambient de treball també ha canviat molt. Abans a les redaccions es debatia i s’intercanviaven opinions i ara semblen empreses qualsevol. Tothom és molt més fred i es limita a treballar amb el seu ordinador. Anteriorment érem poquets i les dimensions de la professió eren unes altres. Hi ha hagut una evolució de la història i dels hàbits fruit de l’evolució tecnològica.

Com valora l’ús de nous mitjans com Twitter o Facebook en llocs on s’han produït revolucions com els països del nord d’Àfrica?

Els instruments mai són dolents, són útils. El que has de saber, és governar-los i no deixar que et dominin a tu. Tot i així, plantegen problemes. El més important, el del pensament. El pensament és una cosa lenta i que requereix temps. No es pot pensar a la velocitat de Twitter. Els temps del pensar no són compatibles amb la velocitat de twitter. També presenta dificultats l’escriptura d’avui. Té avantatges per ser tant ràpida, però fa desaparèixer els matisos, i una societat sense aquests és fotuda. Els avantatges en són obvis, però, també, s’ha de saber seleccionar la informació.


dijous, 3 de març del 2011

Definits els quarts de l'Eurolloga: s'acosta el Sant Jordi

El Regal Barça ja sap el rival que l'esperarà  als quarts de final de l'Eurolliga abans de poder arribar a la Final Four del Sant Jordi. Serà el Panathinaikos grec d'Obradovic que ha superat l'Unicaja de Màlaga, ja eliminat, a domicili. El duel ibèric el disputaran el Reial Madrid i el Power Electrònics València. El Baskonia s'enfrontarà al Maccabi.



El Barça va passar per un pur tràmit al palau i va superar amb claredat al Union Olimpija per 76 a 58. L'equip de Xavi Pascual, sense Navarro al parquet, no va oferir ni de bon tros la seva millor cara i el partit va tenir fases ensopides. L'entrenador català, però, conscient de la importància d'acabar amb bon peu el Top16, demanava més intensitat als seus jugadors. Els punts van repartir-se. Entre Lakovic i Ingles, jugadors que han estat qüestionats últimament, l'un pels seus escassos minuts en els darrers partits (especialment a  la Copa del Rei), i l'altre pel seu mal començament amb la samarreta blaugrana, van sumar 22 punts, destacant el 4 de 5 en llançaments triples del primer.

Les distàncies a l'electrònic mai van disparar-se fins a l'últim quart, on els blaugranes van acabar agafant un còmode avantatge i acaben així, invictes en el Top16.


Al F.C. Barcelona l'esperarà a quarts el Panathinaikos d'Obradovic, que va aconseguir endur-se la victòria de Màlaga davant l'Unicaja. L'equip malagueny, segueix en caiguda lliure després de quedar eliminat de la competició europea i acumular mals resultats a la lliga ACB.

Del conjunt grec, el més destacat va ser el sempre perillós Diamantidis, que va fondre, amb l'ajuda de Batiste, Nicholas, Fotsis i més, l'equip del Martín Carpena.

El morbo peninsular, però, es centrarà en el dual que enfrontarà el Madrid i el València, que finalment ha aconseguit el bitllet per seguir competint a Europa. L'equip valencià, després de complicar-se el pas fa dues jornades, ha aconseguit guanyar els dos darrers partits del seu grup, l'últim contra el Fenerbahce Ulker per 82 a 68. L'equip de l'ex entrenador del València, Spaija, va posar les coses molt complicades als de Pesic, que fins als darrers minuts no van acabar sentenciant gràcies a l'encert de Rafa Martínez, que amb dos triples, sentenciava el mach.

Pel que fa al Madrid, va perdre per un escandalós 77-95 a la Caja Mágica contra el Montepaschi de Sienna. El conjunt blanc, però, ja estava classificat abans de jugar. Tot i així, Messina mostrava un rostre de clara desesperació per un joc i uns jugadors, que el galardonat entrenador, no sap engrenar. La derrota a la Copa contra el màxim rival (Barça), pot estar donant els seus fruits.


Finalment, els altres duels de quarts els disputaran el mateix Montepasch vs l'Olymipakos i el Caja Laboral Baskonia vs Maccabbi Electra de Tel Abib. El conjunt basc va aconseguir, també, una soferta victòria que li va donar el dret a passar de ronda, després de guanyar a la pista del Lietuvos Rytas per 68-77. A destacar, la gran aportació dels jugadors titulars bascos comandats per un gran San Emeterio.


 Resultats 6è partit Top16:

TOP 16, Game 6

Resultats

Efes Pilsen vs. Partizan mt:s

Reial Madrid vs. Montepaschi

Power E. Valencia vs. FB Ulker

Olympiacos vs. Zalgiris Kaunas

Lietuvos Rytas vs. Caja Laboral

Unicaja vs. Panathinaikos

Regal Barcelona vs. U. Olimpija

Lottomatica vs. Maccabi Electra



Enquadraments de quarts:
 
Caja Laboral (1E) vs. Maccabi Electra (2F)
Regal Barça (1F) vs. Panathinaikos (2E)
Reial Madrid (1G) vs. Power Electronics València (2H)
Olympiacos (1H) vs. Montepaschi (2G)