Aquest dijous i divendres va tenir lloc la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la EBU Training Assambly 2010, que exposava, segons diferents professionals de les televisions publiques europees, els diferents camins que s’haurien de seguir per tal de fer d’aquest model, un model de qualitat.
L’assemblea va tenir lloc a l’Aula Magna de la facultat, on es van fer diferents xerrades al llarg dels dos dies. Aquestes es van efectuar tant en anglès com en francès amb traducció simultània en els dos idiomes.
Centrant-me només en la primera que es va efectuar, relacionada amb el periodisme esportiu i titulada Think like a sportsman, agrupava quatre grans periodistes europeus: Rune Haug, cap dels esports de la televisió NRK, de Noruega; Daniel Bilalian, director d’esports de FTV, de França; Charles Runcie, cap d’esports de la BBC Nations and Regions, del Regne Unit; i finalment, Ignacio Gómez-Acebo, director d’esports de TVE.
Els tertulians, van discutir diversos temes relacionats amb l’esport de les televisions públiques:
Tots van estar d’acord amb què des de les televisions públiques, s’ha d’apostar per l’esport, ja que es l’única manera de poder fer front a les grans televisions privades. També van apuntar que, degut a què el futbol és l’esport més seguit a Europa amb diferència, que mou molts diners i grans masses socials, se n’ha d’intenta oferir una emissió considerable, convertint-lo en un dels elements principals de les franges horàries nocturnes de les televisions públiques. És lògic, però, que no totes les televisions públiques en puguin gaudir, ja que es requereixen uns drets d’emissió d’un elevat preu. Per això, es va apuntar a invertir, també, en esports minoritaris, menys seguits, però també amb un gran esperit competitiu.
Cada vegada hi ha més oferta esportiva cosa que ha fet aparèixer nous canals esportius, tal i com va apuntar Gómez-Acebo, que donava molta rellevància al canal de TVE, Teledeporte, capaç d’oferir tot tipus d’esports per tots els gustos.
En referència a la professió de periodista esportiu, els tertulians van comentar que la seva feina és de constant improvització, ja que mai es sap què pot succeir en un partit, una jornada, etc., i per tant, referint-se especialment als molts estudiants de periodisme que es trobaven escoltant-los, s’ha de posseir una gran varietat lèxica i lingüística en el vocabulari que s’utilitza, per tal de poder completar una transmissió, locució, etc.
Sovint, però, molts locutors esportius, no han practicat l’esport sobre el qual parlen, i per això, els membres de la xerrada van comentar que tenir un ex esportista comentant, també, l’esport en qüestió amb ells, és molt positiu tant per als teleespectadors, com per als mateixos professionals del periodisme, que poden aprendre molt sobre les experiències viscudes per esportistes i que es poden posar a la seva pell i imaginar-se la situació que s’està vivint en el terreny de joc en moments determinats del partit, competició, etc.
Finalment, alguns estudiants van poder fer preguntes als tertulians.
La jornada periodística va seguir fluidament fins al divendres a la tarda amb moltes altres xerrades
