Sentit de la responsabilitat

La crisi econòmica a ha dut al caos als països capitalistes del món en els últims anys, començant per les borses, els bancs i caixes, i acabant per repercutir en els drets de treball de les persones. Acabant dic? Potser no.

Jo sóc dels que pensen que després de que et robin el menjar, toca passar fam. El mateix penso, doncs, en relació a l’economia: ara sembla que s’ha acabat la seva caiguda en picat, però és ara quan en sofrim i seguirem fent-ho, les conseqüències.

Més encara si després de rebre aquestes conseqüències, hi ha entitats financeres que s’aprofiten de la situació per beneficiar-se’n i crear així, més desigualtat social. També si uns (controladors aeris), en veure que l’estat arriba a una situació límit i que es veu obligat a retallar els sous als funcionaris, que no és capaç de crear llocs de treball i que aquests, en cas d’aconseguir-se es remuneren al voltant o fins i tot per sota dels 1000 euros al mes, actuïn d’una forma tant irresponsable.

Està clar que sortir de la situació és complicat. Molt complicat. És més: molts són escèptics sobre les previsions de millora que es van donant des dels diferents governs, i més encara després  d’haver passat per una època de vaques grasses  on aquestes previsions i promeses de millora  ja no tenien, moltes vegades credibilitat.

“Hem d’assumir un gran sentit de país. No ho diu el president ni el rei, sinó jo, un estudiant”

Tots hem de conscienciar-nos a assumir un gran sentit de responsabilitat i de país. No ho diu el president del govern o de la Generalitat en un missatge televisiu. Tampoc ho diu el rei en el seu tradicional missatge de nadal. Ho dic jo, un estudiant amb absència de coneixements sobre el futur que m’espera de forma  gairebé immediata.

Sí, està clar que per construir el futur se n’han d’edificar les bases ara, al present. Això sí, com he dit, tenint sentit de la responsabilitat i evitant situacions de caos com la que es viuen als aeroports aquests dies per culpa d’una gent, que sí, és cert que se’ls ha rebaixat el sou, però en una quantitat insignificant tenint en compte la gran quantitat monetària que reben de l’estat, i que contràriament,  no reben professions tant importants per la construcció d’aquest futur del que parlava com els metges, professors, investigadors, científics,  etc, que en molts casos han vist reduït el seu sou resignant-se a aguantar i a cenyir-se el cinturó després de veure les seves protestes ignorades després de la vaga general del 29s.

Dos mil cinc-centes  persones amb una responsabilitat tant gran no poden abandonar-la  a la mínima de canvi, tenint en compte que tot l’estat en depèn durant aquest pont per poder viatjar, crear treball, promocionar el turisme, etc.

Mantenim tots,  la calma i intentem començar de nou fent les coses bé i sense veure’ns obligats a arribar a situacions com la de declaració d’estat d’alarma declarada pel senyor Rubalcaba ahir. A hores d’ara s’han creat, es creen i es crearan mesures molt impopulars per la ciutadania, però hem de ser conscients, també, que ningú vol acabar en les situacions de rescat com les d’Irlanda o Grècia. Prenem doncs, sentit de responsabilitat i de país.