Franquisme: passat o present?

El franquisme fou un règim opressor de la llengua catalana. El català, tot i ser la llengua pròpia de Catalunya, va prohibir-se en tots els organismes públics. Fins i tot, es podia arribar al punt que si la policia veia gent pel carrer parlant català els podia arribar a dir “hable en cristiano”.

El model de transició que va adoptar Espanya va servir? Ho poso en dubte per una qüestió bàsica: els alts càrrecs de les empreses i òrgans socials més importants que hi ha encara avui es van deixar en mans de gent simpatitzant amb el franquisme i l’anticatalanisme.

Els efectes d’aquet error de planificació porten ara els seus resultats. Tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem estan mostrant la seva demagògia i rebuig a Catalunya i les seves tradicions. També, per suposat, a la llengua catalana, de la qual els mitjans de comunicació espanyols (també dominats per tot aquell organisme que ratlla el feixisme que he mencionat abans) tenen fòbia i titllen d’opressora envers el castellà al territori català, el qual diuen que està perseguit.

Estem davant un moment on les posicions socials s’estan oposant radicalment. Tant poden aparèixer partits que només centren les seves intencions en buscar la independència, com d’altres que cada vegada més, adopten les antigues posicions que existien fa quaranta anys a l’estat espanyol, adoptant tant ideals contra Catalunya o recuperant actituds xenòfobes respecte els nouvinguts.

Bàsicament doncs, és fàcil d’entendre que no ens volen tal i com som. Després, a més, ens volen vendre la idea que lleis com ara la de la memòria històrica, no s’haurien de fer per no remoure el passat. Qui sap, potser tenen raó, ja que de vegades dubto de si realment encara som en aquell passat.

El fet de poder dir tantes i tantes altres raons per les quals trobo que al concepte “democràcia espanyola” cada vegada més li sobra la primera de les dues paraules, em portaria a un mai acabar.

Per acabar, doncs,  us deixo amb la definició que Viquipèdia dóna sobre el concepte de democràcia. A partir d’ella jutgeu vosaltres mateixos si el que s’ha fet a Catalunya, al seu Estatut, el que es vol fer  la seva llengua, a la prohibició sobre el jutge Garzón d’investigar els crims del franquisme, etc, etc, etc, etc, són part del que engloba aquesta definició, o contràriament trobeu que cada cop ens en allunyem més:

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida publica, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.