EBU Training Assambly 2010 UAB

Aquest dijous i divendres va tenir lloc  la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la EBU Training Assambly 2010, que exposava, segons diferents professionals de les televisions  publiques europees, els diferents camins que s’haurien de seguir per tal de fer d’aquest model, un model de qualitat.

L’assemblea va tenir lloc a l’Aula Magna de la facultat, on es van fer diferents xerrades al llarg dels dos dies. Aquestes es van efectuar tant en anglès com en francès amb traducció simultània en els dos idiomes.

Centrant-me només en la primera que es va efectuar, relacionada amb el periodisme esportiu i titulada Think like a sportsman,  agrupava quatre grans periodistes europeus: Rune Haug, cap dels esports de la televisió NRK, de Noruega; Daniel Bilalian, director d’esports de FTV, de França; Charles Runcie, cap d’esports de la BBC Nations and Regions, del Regne Unit; i finalment, Ignacio Gómez-Acebo, director d’esports de TVE.

Els tertulians, van discutir diversos temes relacionats amb l’esport de les televisions públiques:

Tots van estar d’acord amb què des de les televisions públiques, s’ha d’apostar per l’esport, ja que es l’única manera de poder fer front a les grans televisions privades. També van apuntar que, degut a què el futbol és l’esport més seguit a Europa amb diferència, que mou molts diners i  grans masses socials, se n’ha d’intenta oferir una emissió considerable, convertint-lo en un dels elements principals de les franges horàries nocturnes de les televisions públiques. És lògic, però,  que no totes les televisions públiques en puguin gaudir, ja que es requereixen uns drets d’emissió d’un elevat preu. Per això, es va apuntar a invertir, també, en esports minoritaris, menys seguits, però també amb un gran esperit competitiu.

Cada vegada hi ha més oferta esportiva cosa que ha fet aparèixer nous canals esportius, tal i com va apuntar Gómez-Acebo, que donava molta rellevància al canal de TVE, Teledeporte, capaç d’oferir tot tipus d’esports per tots els gustos.

En referència a la professió de periodista esportiu, els tertulians van comentar que la seva feina és de constant improvització, ja que mai es sap què pot succeir en un partit, una jornada, etc., i per tant, referint-se especialment als molts estudiants de periodisme que es trobaven escoltant-los, s’ha de posseir una gran varietat lèxica i lingüística en el vocabulari que s’utilitza, per tal de poder completar una transmissió, locució, etc.

Sovint, però, molts locutors esportius, no han practicat l’esport sobre el qual parlen, i per això, els membres de la xerrada van comentar que tenir un ex esportista comentant, també, l’esport en qüestió amb ells, és molt positiu tant per als teleespectadors, com per als mateixos professionals del periodisme, que poden aprendre molt sobre les experiències viscudes per esportistes i que es poden posar a la seva pell i imaginar-se la situació que s’està vivint en el terreny de joc en moments determinats del partit, competició, etc.

Finalment, alguns estudiants van poder fer preguntes als tertulians.

La jornada periodística va seguir fluidament fins al divendres a la tarda amb moltes altres xerrades

29S: manifestació en protesta contra la reforma laboral a Manresa

Avui, 29 de setembre de 2010, s’ha seguit amb gran empenta la manifestació amb motiu de la vaga general plantejada pels sindicats de l’Estat a Manresa, per protestar contra la reforma laboral que es vol dur a terme.

Aquesta ha començat a les 11.30 a la Ben plantada de Manresa, on multitud de gent s’ha aplegat per començar la marxa que els havia de portar a manifestar-se des del punt esmentat fins a la Plaça Major de la capital del Bages. L'assistència ha estat considerable, fins al punt d’ocupar gran part del Passeig Pere III de Manresa.

Pel que fa a la manifestació, anava encapçalada per dos grans pancartes. Una d'elles, encapçalada per membres de la UGT i CCOO, on s’expressava clarament el rebuig enfront la nova reforma laboral que el govern espanyol vol dur a terme i també contra les retallades socials que estan afectant cada vegada més l’Estat. L'altra mostrava una pancarta on s’exigia a Zapatero que aturés la reforma i les retallades salarials i  que invertís més en la inversió pública.

La majoria de la jornada ha transcorregut pacíficament i sense incidents. No obstant, una minoria de joves encaputxats s’han revelat en contra de les grans empreses multinacionals o d’àmbit nacional que tenien oficines o botigues en els diferents carrers per on la manifestació ha passat. S’han tirat petards i s’han fet nombroses pintades a les façanes d’aquestes empreses, on se les acusava de culpables de la crisis econòmica que patim, d’embutxacar-se els diners que l’estat els va subvencionar, de “xuclar la vida” al poble i ser la causa de les desigualtats socials, entre moltes altres coses. També hi ha hagut crits  i pintades enfront els treballadors de les botigues obertes que han optat per no fer vaga, acusant-los d’esquirols.

La majoria de persones que han optat per treballar pertanyien a petits comerços. Algun d’ells deien que optaven per treballar per no perdre un dia salarial o per no perdre clientela. L’educació tampoc s’ha mostrat gaire participativa a la capital bagenca, on pocs professors, tant d’escoles, instituts i universitats (UPC i FUB) han optat per adherir-se a la crida de vaga.

D’altra banda, pel que fa a la gent participant a la manifestació, alguns creien necessària la vaga en qüestió per fer baixar del ruc al govern del PSOE. D’altres es queixaven del model capitalista, que segons deien, potencia les desigualtats socials, i respecte al qual s’hauria de trobar una alternativa, apuntant al socialisme com a solució.

Pel que fa als serveis mínims pactats entre govern i sindicats, la gent no creia haver “caigut en el parany” d’ambdues parts per tal de no fer-se mal mútuament, tal i com s’havia considerat en diversos mitjans de comunicació dies anteriors a la vaga general. Una dona es queixava que certs organismes estatals, com ara la sanitat, ja fa anys que estan en serveis mínims i mai se n’ha fet tanta parafernàlia.

Finalment, els manifestants han anat arribant a final de trajecte, on el gruix de gent s’ha anat dispersant de mica en mica fins a arribar davant l’Ajuntament, on els Mossos d’Esquadra han hagut d’intervenir per evitar danys a la porta del recinte, on s’han començat a donar cops. Hi ha hagut, també males paraules pels dirigents de la ciutat, culpant-los d’incompetents. La manifestació s’ha acabat dissolent completament estona més tard.